NO ÉS UNA CRISI, ÉS UNA ESTAFA
Les actuals polítiques dels governs estatal i autonòmic són una declaració de guerra contra les classes populars. Ens volem submisos i callats davant del canvi de sistema que estan realitzant.
Gràcies al sacrificis de molts, vam aconseguir arrabassar-li a la dictadura un sistema social que, tot i els seus defectes, garantia els serveis públics essencials a la majoria de la població. Encara que imperfecte, es donava una situació de redistribució de la renda que permetia el manteniment dels serveis bàsics per part de l’estat, amb l’expectativa que, amb la constància de la lluita es podria instaurar un model encara més just, proporcional i redistributiu.
Aquesta expectativa s’ha trencat en favor de les polítiques neoliberals que, sense embuts, estan desmantellant l’estat del benestar i volen privatitzar tot el sistema.
L’actual crisi econòmica no té el seu origen en l’esclat de la bombolla immobiliària (que ha estat fruit més que causa), sinó en els canvis legislatius que han permès que l’economia especulativa ofegui l’economia productiva, creï grans negocis especulatius i s’endugui els recursos de l’estat per salvar les grans corporacions financeres, responsables de la crisi.
Els rescats dels bancs (24.000.000€ BANKIA) i les anomenades polítiques d’austeritat no són res més que les dues cares de la mateixa moneda. Per una part el diner de l’estat ha de servir per pagar els grans forats del sistema financer, diner que és el recollit de la gran massa de gent treballadora i petits empresaris, i per un altre se’ns treuen els serveis públics bàsics com la sanitat i l’educació, per vendre’ls als sectors privats.
L’actual política del govern estatal està dirigida a enfortir les rendes del capital en contra de les rendes del treball. L’aeroport sense avions de Castelló, el fiasco de Terra Mítica, les caigudes de caixes i bancs amb comptes ocults i multimilionàries pensions per directors i directius, van lligades a la degradació i venda de l’educació i la sanitat, a la reforma laboral, a la desaparició de l’assistència social i la seva substitució per accions de caritat (la Marató contra la pobresa de TV3).
La crisi no és una plaga caiguda del cel, té responsables polítics i econòmics amb noms i cognoms. Ens han declarat una guerra injusta i cruel, en la que la víctimes som el 99% de la societat mentre que ells són l’1% que fa augmentar les vendes de productes de luxe amb els que ens roben.
Cal dir que hi ha altre formes de fer política, que hi han alternatives. Una reforma fiscal on pagui més qui més té, una reforma financera que controli els mercats i impedeixi que imposin la seva voluntat a la de la ciutadania. Cal fer polítiques que incentivin l’economia productiva, cal una defensa radical de tot allò públic...
En resum, cal que ens unim i ens defensem. Mai com ara cal que aquest 99% ens mobilitzem i presentem resistència a tot arreu, a les associacions de veïns, d’estudiants, de persones immigrades, sindicats, entitats mediambientals, Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, indignats, etc.
Cal salvar persones no bancs
Prou retallades! prou robatori dels nostres drets!
VOLS VEURE MÉS FOTOS DE LA XORIÇADA?
SÓN AQUÍ >>
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada